dimarts, 8 de març del 2016

Vides dignes contra la il·lògica del capital



Torna el 8 de març, i no podem deixar de seguir reivindicant el que any rere any mou aquesta diada: una igualtat entre dones i homes, i una justícia de gènere. Perquè passen els anys (i els segles) i el reguitzell de discriminacions que vivim les dones dia a dia no s’atura.

I n’estem fartes.

Fartes, fartes, fartes de la cossificció de les dones. Fartes que es tracti els nostres cossos com a objectes de gaudi i consum. Fartes de la contínua mania d'opinar sobre l'aspecte físic. Fartes que totes les imatges que ens envolten s’orientin a dir-nos com estar més guapes, com aprimar-nos, o com tenir més pits, a costa d’aixafar-nos l’autoestima dia rere dia i d’intentar fer-nos cabre en un patró estereotipat del que és ser dona, que no només és impossible, sinó que és insà. 

Fartes que els nostres malestars o es medicalitzin o es psicopatologitzin. Ja hem sentit prou allò de que les dones “som unes boges” o “unes histèriques”.

Fartes, fartes, fartes, que els nostres treballs ni es valorin socialment, ni es remunerin econòmicament, i que quan se’ns remuneren, se’ns pagui un 20% menys que a un home per fer la mateixa tasca. Fartes que el 78% dels contractes laborals a temps parcial són fets a dones. Fartes que el mercat laboral formal ens reservi els sectors laborals més precaris i temporals, quan no l’economia submergida, com a única font de subsistència.

Fartes, fartes, fartes de no tenir temps per nosaltres. Fartes d’estar sempre cuidant a la resta, a costa de la nostra pròpia salut. Fartes d’haver-nos de responsabilitzar de les tasques domèstiques, de cura i d’afectes pràcticament en solitari. D’haver-nos d’encarregar d’educar els infants, cuidar la gent gran o malalta, del sosteniment emocional de les parelles o les famílies... sense que ni els homes ni els estats n’assumeixin la coresponsabilitat. I fartes de ser nosaltres qui atenem tot allò que el sistema descuida; és a dir, la vida de les persones.

Fartes, fartes, fartes del rol inassumible de dona perfecte. Fartes que se’ns titlli de ser menys dones per decidir no ser mares, i fartes de ser males mares per no aconseguir resoldre totes les tasques de cura que implica l’etiqueta de “mare perfecta” i abnegada, que es descuida a si mateixa per cuidar de la resta. Fartes de no poder triar si rosa o si blau. O si taronja, o si verd, o si vermell... o si lila.

En definitiva, estem fartes que ens intentin vendre una vida fàcil, quan una vida fàcil sota el capitalisme patriarcal és igual a submissió, dependència, i opressió per les dones. I tot això, evidentment, amb altes càrregues de violència vers les dones: tot sistema d’explotació no es pot imposar ni mantenir sense violència.

Nosaltres no volem una vida falsament fàcil. No volem falses solucions als nostres problemes, i als nostres malestars. El que volem és viure unes vides dignes. I aquestes, mai seran possibles en un sistema –capitalista i patriarcal- que prioritza el benefici i l’acumulació, al benestar i a la vida de les persones.

Així que maleirem les dietes i pastilles imposades, cremarem les cremes aprimadores, les talles impossibles. Denunciarem els usos i abusos dels nostres cossos. Els horaris impossibles i la sobrecàrrega de treball. Maleirem aquest sistema que fa de les nostres vides i dels nostres cossos un lucre. I no pararem fins que aconseguim per a totes les dones unes vides que mereixin la pena ser viscudes.

Visca la lluita feminista!

Convocatòria el dia 13 a les 13h a plaça creu alta per unes vides dignes fora la (il·)lÒgica del capital

Justa Revolta,

Març del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada